FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt en què una cosa canvia de direcció, que separa dos períodes. L'època de Galileu marcà un girant transcendental en la història de les ciències. Lluna nova. al girant Al punt on un camí, un riu, etc., donen volta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de caure, de desfer-se, una construcció. Acabar la ruïna d'un edifici. El pont, la volta, amenaça ruïna. La ruïna d'un imperi, d'un país. Causar una llei la ruïna de la indústria nacional. Això ha estat la ruïna del seu crèdit. La cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gir o volta que fa una cosa en caure. Mitja volta donada a alguna cosa, per alguna cosa. Donar un tomb a la clau. Canvi que experimenta en la seva marxa alguna cosa. La vida de l'home dona molts tombs. El temps ha donat un tomb. La malaltia ha donat un tomb. Direcció que pren una conversa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir una ressonància. Unes voltes que ressonen. Ressonar la veu sota una volta. Omplir-se de sons. Els ocells feien ressonar la boscúria amb llurs cants. Una cosa, tenir gran divulgació, parlar-se'n molt. El fracàs de l'operació va ressonar per tot el país. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de lligar. Conjunt de coses o de persones lligades. Els guàrdies duien una lligada de presos. Nus, volta, etc., de la corda, del cordill, del fil o d'un altre lligam amb què es lliga quelcom. Fer una lligada amb filferro a una branca. Fer una lligada en un vas sanguini. Baga o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arc que transmet part de l'empenta d'una volta de la nau central a un contrafort exterior. Suport metàl·lic, soldat a la part de fora del buc d'una nau, que sosté el final de l'eix de l'hèlice. Trossa d'una verga fixa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior de la cavitat bucal. paladar dur Volta del paladar. paladar tou Vel del paladar. Sentit del gust. Tenir bon paladar. Sabor. És una menja d'un paladar exquisit. Protuberància del llavi inferior de la corol·la personada, que clou la gola. En constr [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senda o camí que porta dret a una banda, especialment que serveix per a abreujar el camí. Allà la carretera, el camí, fa una gran volta, però hi ha una drecera per on es pot pujar al castell en 10 minuts. Sent al molí, agafarem la drecera, una drecera que hi ha. fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distància que separa un mòbil d'un altre que li va al darrere. A la primera volta la corredora africana portava 10 metres d'avantatge a les altres corredores. Allò que dona una superioritat en qualsevol cosa. Té sobre tu l'avantatge d'una més gran experiència. Oferir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Local destinat a la fabricació de l'oli. Safareig o pica cavat a la pedra, destinat a guardar-hi l'oli procedent de la premsa. Cassal . Cup . Corró troncocònic que volta el molí d'oli i esclafa les olives. Corró de pedra troncocònic que hom fa rodar per esclafar terra [...]
